1. Presentació

Aquest manual ha nascut de molts mestres i de moltes hores: dels tallers al Mas el Negre, des del novembre de 2021, on hem anat polint el model entre tothom; de l’estudi pacient durant aquests darrers anys; i de les persones extraordinàries que hi he trobat. La Fundació Vidabona n’ha estat bressol; a ella, i a totes elles, els dec aquestes pàgines.

El que teniu ara a les mans és un destil·lat: àgil i clarificador. Una porta d’entrada. Que en gaudiu.

2. Què és el Globàlium?

El Globàlium és un mapa del tot. El va idear Lluís Maria Xirinacs i Damians (1932–2007), conegut sobretot per la veu valenta en la defensa no-violenta de la pau i les llibertats. Però darrere d’aquell home públic n’hi havia un altre, més silenciós, traçant una arquitectura del pensament: el Globàlium n’és l’obra més ambiciosa — i, paradoxalment, la menys coneguda.

Convençut que la humanitat necessitava una nova mirada per superar els conflictes, Xirinacs hi va dedicar bona part de la vida. L’any 1997 el va presentar com a tesi doctoral a la Universitat de Barcelona. A través d’un treball minuciós d’investigació i síntesi multidisciplinària, va construir un model geomètric i lingüístic capaç d’endreçar tot el coneixement humà — on, deia, hi havia de cabre des de Déu fins a una espardenya. Mai el va concebre com a definitiu, sinó com a eina sempre provisional i revisable. El més important, insistia, era que ens fos útil.

De la mateixa manera que el mapa no és el territori, el Globàlium tampoc és la realitat — però n’és una simplificació prou útil per poder-la comprendre i transitar-la. Tots vivim amb mapes mentals inconscients, modelats per la cultura, la història i les decisions que anem prenent. El Globàlium ens permet cartografiar aquests mapes invisibles, prendre’n consciència, i ordenar-los en un espai multidimensional. Així ampliem la mirada: descobrim parts de la realitat que havíem ignorat o sobrevalorat, harmonitzem els extrems, i guanyem plenitud i perspectiva en tot el que podem conèixer, fer, esperar i ser.

El Globàlium és aplicable a totes les disciplines — i serveix, fins i tot, per inventar-ne de noves. De forma resumida, ens serveix per:

• Ampliar i clarificar la nostra visió de la realitat. Un mapa mental de la realitat que ens ajuda a simplificar la complexitat i a veure el que no veiem des de les ulleres limitants de la nostra subjectivitat. Un mapa on endreçar de manera comprensible tots els coneixements que anem adquirint al llarg de la vida¹.

• Facilitar el diàleg i el consens. La geometria esfèrica del model permet superar les limitacions del llenguatge² i del pensament lineal, integrant i harmonitzant punts de vista diversos en una estructura coherent i amb llenguatge unívoc. Això la converteix en una eina pacificadora i efectiva per afrontar i resoldre reptes personals i col·lectius.

• Orientar-nos i donar sentit a l'existència, actuant com una carta de navegació per la vida. Ens ajuda a trobar el camí cap a la plenitud³, harmonitzant els aspectes materials, emocionals, mentals i espirituals, i identificant allò essencial en la nostra vida, per poder ser més lliures i responsables, i més valents i amorosos.

• Facilitar el pensament creatiu. Estructura la nostra ment holísticament per poder equilibrar els nostres pensaments i decisions des de múltiples angles, descobrint com les paradoxes poden coexistir en harmonia, i a explorar i el descobrir de nous d’espais i noves relacions interdisciplinàries.

3. Gènesi del model

L'ésser humà sempre ha buscat models per explicar la realitat de manera global. A Catalunya es pot identificar una clara tradició històrica de pensadors que hi han esmerçat esforços: Al segle XIII, Ramon Llull va elaborar l'obra sorprenent del tractat Ars Magna generalis et ultima, que descriu un model mecanitzat per entendre la realitat. Aquest model utilitzava rodes lògiques i definia categories fonamentals a partir del llenguatge. L'objectiu de Llull era facilitar la comprensió entre tots els éssers humans, independentment de si eren cristians, jueus o musulmans. D'altra banda, durant els segles XI al XIII, Girona es va convertir en el centre cabalístic més important d'Occident. La càbala també ha estat una eina significativa per interpretar la realitat, tant en la tradició jueva com cristiana.

Podem considerar a Lluís M. Xirinacs com el Ramon Llull del segle XXI. Xirinacs va desenvolupar el seu propi model utilitzant les figures geomètriques de l'esfera i la hiperesfera en lloc de les rodes mecàniques de Llull. Aquest model, que va construir al llarg de la seva vida, era l’estructura des de la qual observava la realitat. Però entre Llull i Xirinacs, molts altres pensadors han fet aportacions significatives. Al segle XIV, Ramon Sibiuda va escriure Theologia naturalis, descrivint la realitat en quatre nivells: ser, sentir, pensar i viure. Fora de Catalunya, Leibniz va contribuir amb la teoria Monadologia sobre les mònades. Al segle XIX, Jaume Balmes va escriure Criteri, filosofia fonamental, connectant racionalisme, empirisme i religió, mentre Francesc Pujols desenvolupava el concepte de "General de la Ciència Catalana" amb Pantologia. Al segle XX, Ferrater i Mora va introduir el Diccionari de Filosofia, Eugeni d'Ors va escriure sobre la dialèctica del seny, i Raimon Panikkar va treballar en la intersecció entre Orient i Occident. Aquests pensadors, impulsats per un esperit comú d'integració, han contribuït a construir una societat més plena i cohesionada.

Xirinacs al segle XXI amb el seu model global de la Realitat, el Globàlium, sintetitza magistralment tot el pòsit de coneixements anteriors, fent una síntesi de saviesa sense precedents. Així, gràcies a tots ells, avui tenim la sort de caminar a espatlles de gegants. El nostre repte és recollir i integrar harmònicament tot el llegat dels mestres anteriors i aprofitar les oportunitats que ens ofereix la realitat present per impulsar-nos creativament als nous reptes i desafiaments del present.

4. El nou paradigma

Vivim un moment de confusió i fragmentació. La tecnologia ens accelera sense que sapiguem cap on, i les preguntes essencials — qui volem ser, com hem de viure junts — queden eclipsades pel soroll. Som a la cruïlla: la història ens ha portat fins aquí per triar com seguir.

Els indicadors són clars: el model actual està esgotat. No demana retocs de superfície, sinó un canvi d’estructura que respongui a la complexitat emergent i ens porti cap a un model viable i sostenible. Cal un paradigma nou — un que endreci la realitat i torni a posar al centre el benestar integral de les persones i dels pobles, així com de la natura i els ecosistemes que ens sostenen.

El Globàlium és una eina per a aquest canvi. Proposa una mirada integradora: una vista a ull d’ocell on la persona, la societat i l’ecosistema formen un sol teixit. I recupera allò essencial — la plenitud, individual i col·lectiva.

Si la invenció de la roda va revolucionar el moviment, el Globàlium és la roda del pensament. Ens deslliura del pensament que oposa els extrems en lloc de conciliar-los — aquell que ha generat tants conflictes — i ens convida a pensar en corb: multidimensionalment, amb espai per a la complementarietat dels contraris.

El repte d’ara és fer el pas de la teoria a la pràctica — integrar l’estudi i l’aplicació dels models globals dins la cultura humana. D’aquesta manera disposarem d’eines transformadores, i d’un marc comú d’entesa.

Afortunadament, cada dia hi ha més persones i entitats sumant-se a aquesta transformació. El Globàlium és una promesa d’esperança: ofereix llenguatge per a l’entesa mútua i per a la cooperació.

5. La Globalística

La Globalística és una disciplina nova: l’estudi dels sistemes, processos i problemes globals que afecten la humanitat en conjunt, i la cerca de respostes amb models i mètodes capaços de generar sistemes regeneratius que integrin la diversitat. És un esforç acadèmic per sintetitzar tot el coneixement humà acumulat dins un marc interdisciplinari que permeti comprendre i gestionar la complexitat del món actual. Tot i partir d’una mirada holística, les seves solucions es concreten sempre en contextos locals: la interacció entre globalitat i localitat n’és part essencial.

Cal no confondre Globalística amb globalització. La globalització, tal com l’entenem habitualment, és un fenomen econòmic-polític: l’expansió del capitalisme neoliberal que afecta la societat i els ecosistemes a escala planetària. Més que un procés veritablement global, és sovint una colonització: la imposició d’unes realitats locals o regionals sobre les altres, fent que unes parts dominin i explotin les altres.

La globalització veritable seria una altra cosa: humana, inclusiva, basada en una consciència planetària que superi els interessos econòmics i ideològics particulars. Implicaria construir una noosfera — una capa de saber compartit i interdisciplinari — i fer un ús conscient de la tecnologia per facilitar un canvi social, cultural i ecològic cap a un futur sostenible i regeneratiu.

La Globalística aposta per la mirada generalista (saber poc de molt) com a complement necessari del coneixement expert (saber molt de poc). I es distingeix de dues altres formes que sovint confonem amb la saviesa:

• Total: pretendre saber-ho tot de tot — una omnisciència impossible.

• Escèptica: dubtar-ho tot, no saber res de res — paràlisi.

La Globalística és modèstia ben dirigida: una mirada àmplia que sap connectar, sense substituir el coneixement profund dels especialistes.

Sense Globalística, el Globàlium s’estancaria. La disciplina és necessària per donar continuïtat a l’evolució del model: repensar-lo, reinventar-lo, fer-lo viu — de generació en generació.

6. Característiques

Podríem trobar moltes característiques que fan el Globàlium únic. Aquestes són les sis principals:

• Geomètric. Xirinacs va crear dos models: un de menor (esfèric, 3 dimensions) i un de major (hiperesfèric, 4 dimensions) — aquest darrer és el complet. La seva intuïció: l’espai mental és corb, com l’espai-temps físic. Els models esfèrics, com el ventre matern, són pacificadors i democratitzadors per la seva simetria perfecta — totes les perspectives hi poden encaixar en una visió global i integrada, sense privilegiar cap eix dominant.

• Lingüístic. El Globàlium dóna a la paraula un lloc precís a l’espai. Cada concepte fonamental ocupa una posició — i és aquesta posició la que el defineix. El model té 8 categories principals (que formen 4 dimensions) i fins a 80 categories al nivell més detallat. Així, qualsevol idea es pot situar amb sentit unívoc, i s’obre la porta a un llenguatge compartit per a l’entesa interhumana.

• Dialèctic. Les categories no són illes: cadascuna té una aurèola semàntica que es fon amb les veïnes i conversa amb les oposades. Cada concepte queda definit per les categories pròximes i complementat per les llunyanes. Així es manifesta que tot està lligat — i que entre dos punts de vista, per allunyats que siguin, hi ha sempre infinits camins de diàleg.

• Holístic. Totes les parts són interconnectades en un tot — i cada part conté el tot. D’aquí la força ètica i pacificadora del model: harmonitza la realitat i combat el dogma; transforma l’oposició en complementació, la competència en cooperació. La seva estructura és fractal: cada concepte del model conté, en el seu interior, totes les dimensions i categories. Sempre podem aprofundir-hi més.

• Dinàmic. Xirinacs el va descriure com un model tancat i de radi constant. Però — afegim — és també obert: reformable, ampliable, capaç d’incorporar més i més categories, com qui s’endinsa en un fractal. Un fractal té àrea limitada i un patró fonamental constant, però és infinit en profunditat. Si la realitat és dinàmica, el model també ho ha de ser. El Globàlium és, doncs, sempre provisional i revisable — pràcticament codi obert, perquè cadascú l’adapti a les seves necessitats canviants.

• Autàrquic. És un metamodel — un model de models. Té l’autosuficiència epistemològica per generar cosmovisions sobre qualsevol àmbit del coneixement, i així reformar o revolucionar els paradigmes existents. No els substitueix: els complementa abordant els seus punts cecs. D’aquí la seva potència per afrontar problemes complexos i adaptar-se a desafiaments intel·lectuals i operatius.

La innovació del model

El Globàlium ofereix una representació de la realitat global en un espai ontològic relacional, basat en una geometria no-euclidiana. L’espai mental, com el físic, és corb. Aquesta és la innovació de fons: un sistema que permet transitar entre discontinuïtat i continuïtat, unitat i multiplicitat, simplicitat i complexitat — amb les paradoxes no com a errors, sinó com a part essencial del procés de comprensió.

Lluny d’evitar les contradiccions, el Globàlium les abraça, oferint un equilibri dinàmic entre termes i anti-termes que permet a les idees evolucionar amb fluïdesa. No és, doncs, un simple model conceptual: és una nova manera d’entendre la realitat — i una invitació a repensar-la des d’una perspectiva més àmplia i flexible.

Principis i fusos

Del model, Xirinacs va inferir-ne quatre principis fonamentals — quatre afirmacions sobre com es relacionen les parts amb el tot:

1. Identitat: cada part és ella mateixa i no una altra. Fus analítica d’estructures (Objectiu-Fenomènic). Corol·lari: totes les coses i persones són úniques i necessàries.

2. Alteritat: cada part afecta les altres. Fus analítica de vivències (Subjectiu-Fenomènic). Corol·lari: tot afecta tot — estem tots connectats; on hi ha acció, hi ha reacció.

3. Holicitat: el tot és en cada part. Fus sintètica de vivències (Subjectiu-Noümènic). Corol·lari: cada part conté potencialment el tot — n’és un microcosmos.

4. Universalitat: el tot és la suma de les parts més les seves relacions. Fus sintètica d’estructures (Objectiu-Noümènic). Corol·lari: les possibilitats de la realitat són infinites — i aporten un valor afegit al conjunt.

Identitat i Universalitat són principis de no-contradicció (la realitat tendeix a mantenir-se constant). Alteritat i Holicitat són principis de sí-contradicció (la realitat és viva i canviant).

7. Models

El Globàlium pot estudiar-se a tres nivells de profunditat creixent, segons el detall que ens calgui:

Model general bàsic (Fig. 1)

La visió més senzilla. 8 punts fonamentals que determinen 4 dimensions. És el primer pas per comprendre globalment com combinar, harmonitzar i equilibrar els pols del model — sense excloure cap dimensió.

Model menor (Fig. 2)

Un nivell intermedi. Identifica els punts entremitjos de les 3 dimensions espacials (FEN-NOU, SUB-OBJ, TEO-PRA), i arriba a 26 categories. Recomanem estudiar-lo abans del model major. Tal com el va presentar Xirinacs, no inclou la 4a dimensió (Plasma-Món) — que sí apareix al model general bàsic.

Model major (Fig. 3 i Fig. 4)

El model complet: 80 categories distribuïdes en 3 capes — 26 plasmàtiques (interior), 26 neutrals (eixos i diagonals) i 26 mundanes (superfície), més Plasma i Món com a centre i extrem. La Fig. 3 el mostra sencer; la Fig. 4 el descompon capa per capa.

Fig. 1. Model General Bàsic

.

Fig. 2. Model Menor. ⁴

Fig. 3. Model Major ⁵

El model major el podem entendre com la unió de 3 capes de model, el neutral, les plasmàtiques (en el seu interior) i les mudanes (en el seu exterior). En el següent esquema es mostren les 3 capes del model amb les seves abreviatures originals:

8. Dimensions

Una dimensió, en el Globàlium, és un eix que connecta dos extrems oposats — i tot el que hi ha entremig. Un exemple senzill: la xocolata.

Xirinacs va fer el mateix amb la realitat sencera. Va concloure que ens calen quatre dimensions per representar-ho tot. Aquestes dimensions són dualitats — el batec mateix de la realitat: un ball on els extrems es complementen i es necessiten. El Globàlium ens permet visualitzar-les, perquè puguem aprendre a equilibrar-les.

En el Globàlium, el defecte sorgeix quan una part s’infla o es marceix respecte a les altres — quan es perd l’equilibri harmònic. Per això mateix, qualsevol categoria pot fer bé o mal: depèn del seu desenvolupament en relació amb la resta. El que ens cura, en excés, pot perjudicar-nos. La virtut, doncs, rau en l’equilibri harmònic entre les parts.

Vegem ara, una a una, les quatre dimensions amb els seus dos extrems.

Dimensió PLASMA-MON (voltant)

• 

  PLASMA (PLA)

  Origen i fi (Alfa/Omega). Llavor radical i fecunda de la realitat. Realitat mínima elemental. Fonament germinal o destí terminal de la realitat. Partícules fonamentals. Genuïnitat. Originalitat. Causa. Recolliment. Nucli. Involució. Caos. Rauxa. Neguentropia. Escalfament. Contracció. Replegament. Font regeneradora i creativa de la realitat.
  
  Perills: Involució, caos, confusió, disbauxa, inestabilitat, impredictibilitat

• 

  MÓN (MON)

  Maduració de la realitat. Plenitud dels temps. Desplegament. Evolució. Ordre. Seny. Realitat emergent. Efecte. Expansió de l 'univers. Exterior. Sintropia. Entropia. Complexitat. Refredament. Expansió. Progrés. Abundància. Donar fruits. Mundà.
  
  Perills: Normalisme, avorriment, estancament, càstic, judici últim.

Dimensió FENOMEN-NOÜMEN (parença)

• 

  FENOMEN (FEN)

  Realitat aparent. Extrínseca. Aparent. Superficial. Efímera. Temporal. Tangible. Manifestació. Visible. Coneguda. Forma. Fets que captem pels sentits. Esdeveniment. Evidència. xpressions de Realitat. Parts. Reduccionisme. Fragmentació. Multiplicitat. Conflicte. Diversitat. Distinció. Divisió. Dispersió. Espai, temps, Història. Mercat. Canvi. Seqüencialitat. Existència. Presència. Comunicació. Ara i aquí. (L’on i el quan).

  Entre l’atzar (ATZ) i l’exactitud (EXC)
  
  Perills: Competitivitat. Guerra, Dispersió, Fragmentació.

• 

  NOÜMEN (NOU)

  Realitat en si mateixa independent de les percepcions. Realitat transcendent. Intrínseca. Oculta. Profunda. Eterna. Atemporal. Intangible. Invisible. Inconoscible. Inefable. Misteri. El més enllà que en realitat és el més aquí. El tot amb el tot. Unicitat. Essencial. Absolut. Inquantificable. Inqualificable. Inmutable. Esperit universal. Plenitud. Absència. Font universal. Principi i mare de totes les coses. Pau profunda. Buit perpetu. Veritable utilitat de la buidor. Fons. (El per què).

  Entre el tancament (confinament/CNF) i l’obertura (comunió/CMN)
  
  Perills: Dogmatisme, absolutisme, aillament, poder

  Observació: Hi ha qui nega el noümen al no poder ser percebut, ni inferit. Però pot ser reconegut comparat per analogia i per un procés d’eliminació amb el fenomen. Encara que no existeixi com a fenòmen físic, és molt necessari, i d’aquesta manera el fem existir. És la caixa negra de la realitat on tot es registra i on tot pren sentit.

Dimensió SUBJECTE-OBJECTE (tensió)

• 

  SUBJECTE (SUB)

  
  
  Subjecte individual o col·lectiu. Vivència subjectiva pura. Jo pur, despullat de signes d’identitat. Observador lliure atent des del seu propi centre. Llibertat (per dubtar de tot i decidir). Independència. Intenció feliç. Vivència. Vida. Enigma insoluble. Jo canviant i contradictori. Negació del propi jo. Fet de decidir lliurement i fer front a les conseqüències. Amb capacitat de subjectar-se. Persona. Agent. Jo. Nosaltres. Vosaltres. Ells. (El qui).
  
  Entre la felicitat (FEL) i la intenció (INT)
  
  Perills: Ego. Supèrbia. Orgull. Autoodi. Suïcidi. Depressió.
  

• 

  OBJECTE (OBJ)

  Realitat estructural, constant, idèntica a si mateixa i coherent. Realitat observada. Les coses del món i els nostres lligams amb elles i entre elles. Construccions. Poden ser objectes físics, intangibles o idees. Cos. Cosa. Extensió. Aparellament. Xarxa. Trama. Estructura. Espai físic. (El per a què).
  
  Entre el bosó (BOS) i l’afinitat (AFI)
  
  Perills: Privació de llibertat. Dogmatisme. Monotonia.

  Reflexió: El subjecte s'ha de deslligar/desaferrar dels objectes que limiten la seva llibertat per autorealitzar-se. Des de la llibertat, el subjecte s'ha de responsabilitzar.. Les estructures objectives són també imprescindibles per a la nostra harmonització amb la realitat que ens envolta.

Dimensió TEORIA-PRÀCTICA (cernent)

• 

  TEORIA (TEO)

  Discerniment. Absracció. Realitat mentalitzada. Globalitat. Generalitat. Font del coneixement especulatiu. Enteniment i visió de la Realitat pràctica. Virtualització. Ment. Pensament. Congunts homogenis. Autoritat. Govern. Cultura. Civilització. Vida adulta. (El què).
  
  Entre la caovisió (CAV) i la cosmovisió (COV)
  
  Perills: Innació, autoritarisme, “no tocar de peus a terra”, “viure en els núvols”

• 

  PRÀCTICA (PRA)

  Concerniment. Realitat concreta, sencera i dinàmica. Força. Espontaneïtat. Resistència. Autenticitat. Anarquia. Conjunts heterogenis. Ingenuïtat. Senzillesa. Salvatgia. Pragmàtica pura. Radicalitat. Experiència de l’amor. Poble. Infància/vellesa. Demòtica. (El com).
  
  Entre el caos (CAS) i el cosmos (COS)
  
  Perills: Possessió, destrucció, complicació, repetir els mateixos errors

9. Categories

Hem vist les 8 categories fonamentals del model: Plasma, Món, Fenomen, Noümen, Subjecte, Objecte, Teoria i Pràctica. Les que descrivim a continuació viuen entre aquestes — als espais intermitjos i a la superfície — i conformen el model menor i el major.


Les 4 categories intermitges centrals

Complementàries de TEORIA:

• 

  ANÀLISI (ANA)

  Discerniment, separar per entendre. Descomposició. Pensar. Qüestionar. Dubtar. Diferenciar. Destriar. Comparar. Avaluar. Mesurar.
  
  de la probabilitat (PRB) ↔ precisió (PCS)
  desplegament →    replegament ←
  
  

• 

  SÍNTESI (SIN)

  Saviesa. Harmonitzar. Assimilació. Concloure. Sintetitzar. Allò essencial o important, que ho lliga tot.
  
  de la sublimitat (SBL) ↔ l’harmonia (HAR)
  desplegament →    replegament ←

Complementàries de PRÀCTICA:

• 

  EXPERIÈNCIA (EXP)

  Experimentació. Vivències i efectes aparents dels actes. Fer coses. Treballar i jugar. Aprenentatge. Repte de cada esdeveniment concret.
  
  de la turbulència (TRB) ↔ polidesa (POL)
  desplegament →    replegament ←
  
  
  

• 

  AMOR (AMO)

  Vivències i efectes transcendents dels actes. Deixar que tot es faci. Estimar. Generar. Lliurar. Concreció de la transcendència en una unió profunda. Petita veu silenciosa que parla a la consciència en la via d’acció no-violenta.
  
  del magma (MGM) ↔ regne (RGN)
  desplegament →    replegament ←

Les 4 categories intermitges laterals

Aquestes quatre categories ens orienten i donen estabilitat a les relacions Subjecte-Objecte i Teoria-Pràctica.

Complementàries de SUBJECTE:

• 

  SENTIMENT (STM)

  Empenta i força vital. El tremp de viure que es desperta dins nostre. Els senyals corporals subjectius amb la nostra interacció amb la realitat pràctica.
  
  de l’embriaguesa (EBR) ↔ desig (DSG)
  desplegament →    replegament ←
  
  

• 

  SENTIT (STT)

  El sentit subjectiu amb que endevinem la realitat, fruit de la nostra perspicàcia, intel·ligència, lucidesa, astúcia, creences, gràcia o imaginació.
  
  de la follia (FOL) ↔ l’astúcia (AST)
  desplegament →    replegament ←

Observació: Al subjecte li cal sentiment i sentit per tal de desenvolupar la seva voluntat. Amb aquesta voluntat, el subjecte passa a la intenció.

Complementàries d'OBJECTE:

• 

  SIGNE (SGE)

  Són els senyals objectius de la realitat pràctica. Les coses en sí despullades d’interpretacions (això). Les evidències constants. Els símptomes, presagis, marques, els errors, els encerts.
  
  del prodigi (PRD) ↔ obligació (OBL)
  desplegament →    replegament ←
  
  

• 

  SIGNIFICAT (SGT)

  És el significat de comú acord que donem als signes. Definicions acceptades dels objectes. Raons. Acord. Interpretació comuna. Sentit comú. Termes, codis.
  
  de la raresa (RAR) ↔ convenció (CNV)
  desplegament →    replegament ←
  
  

Observació: Per entendre la realitat objectiva cal fixar-se en els signes i descobrir-ne el seu significat, fet que els converteix en objectes útils.

Les 12 disciplines

Les dotze disciplines⁶ són part de la realitat i de nosaltres mateixos. Reconèixer-les com a parts integrals nostres és el primer pas per aprendre a desenvolupar-les.

Contigües a FENOMEN,

• 

  CIÈNCIA (CIE)

  Tractament objectiu dels fenòmens. Mètode d’adquisició de coneixement reduccionista, mecanicista, deductiu. Descripció de procediment. Previsió del funcionament dels fenòmens. Coneixement dels fets provats de la realitat.
  
  de l’ona (ONA) ↔ funció (FUN)
  desplegament →    replegament ←
  
  

• 

  ART (ART)

  Tractament subjectiu dels fenòmens. Creacions subjectives. Mètode d’adquisició de coneixement a través de l’observació subjectiva. Expressió creativa de la vivència. Percepcions a través dels sentits.
  
  del trànsit (TRN) ↔ l’agudesa (AGU)
  desplegament →    replegament ←

Observació: Art i ciència, les dues maneres de conèixer la realitat fenomènica.

Contigües a NOÜMEN,

• 

  METAFÍSICA (MTF)

  Fonament íntim de la realitat, inescrutable pels científics mecanicistes. Causa profunda i essència de la realitat objectiva, de la natura. Organisme organitzat i estructurat. Mètode d’adquisició de coneixement holístic, sistèmic, inductiu.

  de l’orgó (ORG) ↔ l’organisme (OGN)
  desplegament →    replegament ←

• 

  METAPSÍQUICA (MTP)

  Causa profunda i ànima de l'ésser, l'ànima. Font del geni. Meditació. Letargia. Descans. Inspiració. Premonicions. Clarividència. Mètode d’adquisició de coneixement transcendent, espiritual.

  de la letargia (LET) ↔ geni (GEN)
  desplegament →    replegament ←
  
  
  
  Observació: Són les dues maneres de ser conscients de la realitat noümènica.

Contigües a ANÀLISI,

• 

  LÒGICA (LOG)

  Valoració lògica objectiva. Regles de la raó. Deducció. Expressions formals no contradictòries. Fórmula. Llenguatge. Programació. Planificació. Estratègia. Magnituds. Quantitat. Cerca o expressió del significat.

  de la indeterminació (IDT) ↔ determinació (DET)
  desplegament →    replegament ←

• 

  ESTÈTICA (EST)

  Valoració formal subjectiva. Creativitat, Imaginació, Fantasia, Gràcia, Bon humor. Figuracions. Opinió. Joc. Cerca o expressió del sentit. Qualitat.

  de la glòria (GLO) ↔ bellesa (BEL)
  desplegament →    replegament ←
  
  

Observació: Quan analitzem un fenomen o una teoria, ho podem fer de les dues maneres, amb una valoració o interpretació estètica, o amb una valoració lògica.

Contigües a SÍNTESI,

• 

  IDÈICA (IDE)

  Ideals objectius que ens guien, idees, principis, conceptes, models, arquetips, identitats, cosmogonies, ideologies. Classificar, identificar.

  de l’arkhé (ARK) ↔ l’arquetip (ARQ)
  desplegament →    replegament ←

• 

  MÍTICA (MIT)

  Ideals subjectius que ens guien, valors, mites, herois, déus. Ens inspiren fe i creences. Expressió de l'ànima de l'univers. Arquetips vivencials. Carisma. Primera expressió de la realitat.

  de tiamat (TIA) ↔ divinitat (DIV)
  desplegament →    replegament ←

Contigües a EXPERIÈNCIA,

• 

  TÈCNICA (TEC)

  Procediments d’utilitat física. Procediment. Mètode. Condicions d’ús de les eines. Destresa professional. Eficiència.

  de l’acció (ACC) ↔ l’economia (ECN)
  desplegament →    replegament ←

• 

  PSÍQUICA (PSI)

  Vivències subjectives fruit de l'experiència. Emocions. Món interior, no mental. Sensibilitat. Interacció humana aparent.

  de la passió (PAS) ↔ comunitat (COM)
  desplegament →    replegament ←
  
  

Observació: L'experiència s'expressa externament en accions o habilitats tècniques o internament en forma de sensacions, emocions i vivències psíquiques.

Contigües a AMOR,

• 

  MÍSTICA (MIS)

  Aplicació subjectiva del amor, transformada en un estat de fluïdesa i connexió, confiança. Lliurament. Meravellar-se. Sorpresa. Abandó. Imperiència (vivència interior, oposat a experiència). El do d’ésser un mateix. Impuls íntim. Estat de canalització que ens porta de l’emancipació a la concòrdia.
  
  de l’akaixa (AKA) ↔ l’ecumene (ECU)
  desplegament →    replegament ←
  
  
  
  

• 

  ÈTICA (ETI)

  Aplicació objectiva del amor, transformada en bé comú a partir de principis i valors ètics de convivència. Drets i deures. Respecte. Actitud. Immanència. Fi en si. Missió.
  
  de l’apeiron (APE) ↔ l’ecologia (ECL)
  desplegament →    replegament ←
  
  

Observació: L'amor s'expressa de forma objectiva en accions ètiques (amor dur, obligat per les exigències de la realitat pràctica) i de forma subjectiva en forma d'imperiència mística (amor tou, en estat de connexió i fluïdesa íntima).

Definicions abreujades

Aquí teniu un llistat de definicions curtes per agilitzar-ne la consulta i la memorització.

Principals:

1. PLA (Plasma): Origen i fi (Alfa/Omega). Llavor radical de la Realitat.

2. MON (Món): Realitat desplegada i madura. Plenitud dels temps.

3. FEN (Fenomen): moment present; l’ara aquí. Realitat aparent.

4. NOU (Noümen): transcendència. Esperit universal. Eternitat. Unitat.

5. TEO (Teoria): realitat mentalitzada i abstracta. Enteniment. Globalitat.

6. PRA (Pràctica): realitat concreta i dinàmica. Força. Autenticitat.

7. SUB (Subjecte): jo pur. Vivència despullada d’identitat. Voluntat. Col·lectiu.

8. OBJ (Objecte): estructura constant i coherent. Cos. Objectiu. Identitat.

Neutrals:

9. STM (Sentiment): empenta i força vital. Temperament. Senyals del cos.

10. STT (Sentit): agudesa amb que endevinem i ens adaptem a la realitat.

11. SGE (Signe): cosa en sí, despullada d’interpretacions. Això. Senyals.

12. SGT (Significat): la veritat de comú acord que donem als signes. Acord.

13. EXP (Experiència): Fer coses. Aprenentatge. Experimentació.

14. ANA (Anàlisi): discernir. Judici crític. Qüestionar. Pensar. Qualitats.

15. ART (Art): percepció i expressió de la vivència. Creació. Sentits.

16. CIE (Ciència): coneixença objectiva dels fets, causes i efectes.

17. TEC (Tècnica): acció o habilitat que tendeix a l’eficiència. Ús d’eines.

18. PSI (Psíquica): món interior vivencial. Emocions. Sensibilitat.

19. LOG (Lògica): regles de la raó. Expressió formal no contradictòria.

20. EST (Estètica): expressió formal lliure. Imaginació. Jocs. Sentit de l’humor.

21. AMO (Amor): concreció del bé comú. Altruisme. Generar. Lliurar. Estimar.

22. SIN (Síntesi): allò essencial que ho lliga tot. Saviesa. Conclusió.

23. MTP (Metapsíquica): essència del subjecte. Ànima. Consciència.

24. MTF (Metafísica): essència i causa de l’objecte. Substància individual.

25. ETI (Ètica): exigències del conjunt de la realitat pràctica. Drets i deures.

26. MIS (Mística): estat de canalització. Do d’ésser un mateix. Meravellar-se.

27. IDE (Idèica): principis estructurats que ens guien. Conceptualitzar. Idear.

28. MIT (Mítica): ideals subjectius que ens inspiren fe. Mites. Carisma.

Categories Plasmàtiques

L’objectiu d’aquest manual no és aprofundir en cadascuna de les categories — per a això, us recomanem la tesi Un model global de la realitat. Tot i així, oferim una descripció abreujada de les categories plasmàtiques perquè us en feu una idea general:

29. ATZ (Atzar): caos degut a la llibertat. Sort imprevisible. Casualitat. → FEN

30. TRB (Turbulència): torbació fecunda de l'experiència. → EXP

31. PRB (Probabilitat): discerniment aproximat. Distinció estimada. → ANA

32. TRS (Trànsit): estat de suspensió/excitació sensorial. Inspiració. → ART

33. ONA (Ona): manifestació del moviment vibratori fonamental.→ CIE

34. ACC (Acció): moviment produït per una força. Acte pur. → TEC

35. PAS (Passió): expressió radical de l'ànim. Agitació emocional.→ PSI

36. IDT (Indeterminació): incertesa. Resolució aproximada o nul·la. → LOG

37. GLO (Glòria): encant imaginari manifestat de tota cosa reeixida. → EST

38. CAS (Caos): desordre fecund. Univers replegat. Revolució. → PRA

39. CAV (Caovisió): confusió mental profunda. Enigma universal. → TEO

40. FEL (Felicitat): estat de gràcia del subjecte. Alegria i tristesa. → SUB

41. BOS (Bosó): estructura paradoxal pròpia de cada objecte. Fusió. → OBJ

42. EBR (Embriaguesa): torbació de l'ànim pel plaer o dolor. → STM

43. FOL (Follia): ment més enllà dels límits. Absurditat. Bogeria. Rauxa. → STT

44. PRD (Prodigi): característica o fet sorprenent. Meravella. → SGE

45. RAR (Raresa): no convencional. Anormal. Irregular. Escàs. → SGT

46. CNF (Confinament): aïllament dins d’un espai definit per límits. → NOU

47. MGM (Magma): ebullició amorosa. Força amorosa confinada. → AMO

48. SLM (Sublimitat): revelació de la perfecció. Excel·lència. → SIN

49. LET (Letargia): repòs regenerador de l’esperit. Son. Estat inert. → MTP

50. ORG (Orgó): germen autogenerador. Autopoiesi. Autoorganització. → MTF

51. APE (Apeiron): realitat bàsica indefinida, sense límits ni llei. → ETI

52. AKA (Akaixa): estat de fluïdesa i lliurament. Impuls íntim. → MIS

53. ARK (Arkhé): elements o principis fonamentals. Causes primeres. → IDE

54. TIA (Tiàmat): mite ancestral de la Mare universal. Providència. Fe. → MIT

Categories Mundanes

I aquí, la descripció abreujada de les categories mundanes. Fixeu-vos com plasmàtiques i mundanes es complementen — van d’un extrem a l’altre dins de la mateixa categoria neutral.

55. EXC (Exactitud) : rigor inevitable dels fets ara i aquí. FEN →

56. POL (Polidesa): cura. Pulcritud. Mirament. Consideració. EXP →

57. PCS (Precisió): discerniment primmirat. Distinció nítida. ANA →

58. AGU (Agudesa): perspicàcia dels sentits. Talent. Vivacitat. ART →

59. FUN (Funció): tasques fenomenològiques dels objectes. CIE →

60. ECN (Economia): màxima eficiència amb el mínim esforç. TEC →

61. COM (Comunitat): convivència íntima de persones. PSI →

62. DET (Determinació): clarificació nítida dels límits. LOG →

63. BEL (Bellesa): aparença produïda conforme a un ideal. EST →

64. COS (Cosmos): realitat mundana. Univers desplegat. PRA →

65. COV (Cosmovisió): visió global abstracta de la realitat. TEO →

66. INT (Intenció): voluntat del subjecte. Atenció en el propòsit. SUB →

67. AFI (Afinitat): atracció mútua que uneix sense confondre. Coherència. OBJ →

68. DSG (Desig): afecció a quelcom o a algú. Anhel o gaudi. STM →

69. AST (Astúcia): capacitat de veure o fer veure allò que a un li convé. STT →

70. OBL (Obligació): vincle que subjecta a fer quelcom. SGE →

71. CNV (Convenció): acceptació per conveniència. SGT →

72. CMN (Comunió): maduració de la transcendència. NOU →

73. RGN (Regne): paradís terrenal. Utopia realitzada. AMO →

74. HAR (Harmonia): convenient proporció i relació entre coses. SIN →

75. GEN (Geni): enginy espiritual fecund. Talent. Personalitat. MTP →

76. OGN (Òrgan): ésser viu nascut i autoconstruït. Organisme. MTF →

77. ECL (Ecologia): sostenibilitat. Responsabilitat. Solidaritat. ETI →

78. ECU (Ecumene): ànima del poble. Ànima comuna. Fraternitat. MIS →

79. ARQ (Arquetip): models i sistemes de la realitat. Regles. IDE →

80. DIV (Divinitat): mites ideals de les persones o dels pobles. MIT →

10. Dialèctica globalística

El llenguatge és l’eina principal del subjecte: amb ell articulem pensaments i prenem consciència de la realitat. La història humana es pot llegir, també, com una història dels llenguatges — de com s’han fet més precisos i més oberts. Estem acostumats a models de dialèctica 0, 1 i 2; el Globàlium n’obre dos més: la 3 i la 4 — i amb elles, noves possibilitats de joc del llenguatge. Per interioritzar i aplicar el model, però, no n’hi ha prou de saber-ne les categories: cal aprendre l’art de la dialèctica globalista.

• Dialèctica 0 — Adimensionalitat. Un punt. Pensament dogmàtic: una veritat absoluta i indiscutible. Cap diàleg possible.

• Dialèctica 1 — Una dimensió. Una línia. Pensament lineal: discussió, confrontació directa, xoc — el clàssic jo o tu.

• Dialèctica 2 — Dues dimensions. Un pla, on caben figures i cercles. Pensament pla: superficial, limitat. Permet retroalimentació, però li manca perspectiva i profunditat. La majoria de models actuals són d’aquest tipus, lineals o plans — com un full d’Excel.

• Dialèctica 3 — Tres dimensions. Un espai. Permet figures amb topologies diverses. El Globàlium tria l’esfera — la forma més simple en topologia, considerada perfecta en filosofia i geometria clàssica per la seva simetria inherent. Esdevé així una representació simbòlica de la globalitat: amable i sense arestes, com un ventre matern. Permet observar les coses des de diferents angles, prendre distància, reflexionar — i alhora veure totes les parts interconnectades. (És el model menor.)

• Dialèctica 4 — Quatre dimensions. La hiperesfera. Pensament global. Hi cap la dimensió temporal — i també l’atemporal: ens permet entendre els canvis al llarg del temps, fer prediccions, i identificar els principis que sempre romanen constants. És el camp del pensament filosòfic, de la planificació estratègica, dels mètodes sistèmics. (És el model major.)

11. Voltes

La tesi original del Globàlium no proporcionava cap mètode d’aplicació, però se’n poden derivar a través dels seus cercles màxims. Aquests cercles fan el model aplicable — un dels objectius d’aquest manual. Anomenem aquestes voltes revolucions perquè donen la volta completa al model sobre un eix: equilibren tots els aspectes de les categories per les quals passen, i poden recórrer-se a nivell individual, col·lectiu i universal. N’hi ha 3 més que passen per plasma-món, però no les cobrim en aquesta introducció.

Volta d’orientació (meridià lateral)

Aquesta volta serveix per orientar-nos: saber si anem per bon camí, desvetllant informació personal i contextual, i alineant-nos cap a accions transformatives amb sentit. Ens orienten els senyals, els sentiments, el sentit i els significats.

Recorregut: PRA → STM → SUB → STT → TEO → SGT → OBJ → SGE → PRA

ETAPA 1. (Desitjos). De PRA a SUB. Què sentim?

En aquesta etapa hem de prestar atenció en allò que sentim i intuïm. Cada emoció, sensació i sentiment ens revela informació molt valuosa, però la seva interpretació pot ser fatal. Cal preguntar-nos per l’origen dels nostres sentiments, què els desencadena i perquè, i tenir clar que és el que desitgem.

ETAPA 2. (Aspiracions). De SUB a TEO. Què volem?

En aquesta etapa cal preguntar-se què fem amb aquest desig, decidir si és legítim i si ens fixem el propòsit d’aconseguir-lo. En aquest punt sóm nosaltres qui governem per sobre dels nostres sentiments, i hem de poder tenir la llibertat per decidir que fer-ne i establir quines són les nostres aspiracions.

ETAPA 3. (Compromisos). De PRA a SUB. Què decidim?

En aquesta etapa cal acceptar i reafirmar el nostre compromís amb una acció planificada. Es tracta de mantenir-nos ferms en aquesta decisió fins que la portem a terme. No sempre obtindrem el recolzament de les altres persones, el més important és que tingui sentit per nosaltres i que puguem fer-ho possible.

ETAPA 4. (Condicions). De PRA a SUB. Què fem?

En aquesta darrera etapa caldrà mobilitzar els recursos necessaris i predisposar-nos amb l’actitud més apropiada per passar a l’acció. Caldrà fer-ho adaptant-nos a les circumstàncies del nostre context actual, aprofitant les oportunitats que se’ns presentin, i de manera eficient i decidida segons el pla estratègic.

Volta d’aplicació (meridià central)

Aquesta és la volta d’aplicació o realització, per aprendre i realitzar accions de manera assenyada, és a dir, justa i coherent tant per nosaltres com pels altres. Per crear i aplicar mètode, reflexionant i actuant, pensant abans d’actuar, connectant ment i cos.

Recorregut: FEN → ANA → TEO → SIN → NOU → AMO → PRA → EXP → FEN

ETAPA 1. (Coneix-te). De FEN a TEO. Percepció de nosaltres i l’entorn

En aquesta etapa és important parar atenció al que fem, a com ens mostrem, i a l’entorn que tenim. Cal discernir i obtenir la informació que ens permeti accedir a una visió objectiva de tot plegat.

ETAPA 2. (Accepta’t). De TEO a NOU. Apreciació del que som i podem ser

En aquesta etapa acceptem les nostres limitacions així com acceptem les nostres potencialitats. És important ser humil per acceptar la realitat ara i aquí però també confiar en el nostre potencial i possibilitats. L’evidència del nostre judici crític ens ha de portar a una valoració i acceptar-la, encara que no n’estiguem segurs del tot.

ETAPA 3. (Supera’t). De NOU a PRA. Captinença i actitud cap a l’acció

En aquesta etapa identifiquem com resoldre les limitacions i quina actitud hem d’adoptar per a predisposar-nos cap a una acció fecunda. És l’etapa en la que resulta crucial saber veure’ns i equilibrar-nos en el conjunt, superant les dualitats.

ETAPA 4. (Allibera’t). De PRA a FEN. Actuació i consolidació

En aquesta etapa la nostra acció permetrà consolidar els resultats i alliberar-nos d’allò que volíem fer. Fins que no arribem a aquest punt, i no materialitzem amb fets visibles els resultats, no ens alliberem del tot.

Volta de coneixement (equador)

Aquesta volta serveix per adquirir auto-coneixement i consciència. Trobar el veritable objecte del subjecte (el sentit de la vida), i deslliurar el subjecte del que no necessita. Simbolitza el viatge de l’heroi o el camí arquetípic de qualsevol mite.

Recorregut: FEN → ART → SUB → MTP → NOU → MTF → OBJ → CIE → FEN

ETAPA 1. (Deixar anar). De FEN a SUB. deixar el fruit i agafar la llavor

Es tracta d’una etapa ascètica que consisteix en deixar anar tots aquells aferraments, pors, egoismes, materialismes i identitats que d’alguna manera ens lliguen i ens impedeixen ser nosaltres mateixos i fer el nostre propi camí. És un camí on ens enfrontem al nostre ego (SUB), un viatge cap al nostre jo pur. En aquesta etapa és crucial fixar-nos i interpretar allò que ens envolta i què sentim, i amb valentia deixar anar allò que ens limita i ja no necessitem.

ETAPA 2. (Deixar-se fondre). De SUB a NOU. enterrar la llavor

Aquesta és una etapa fosca d’introspecció personal. A partir d’aquí cal aturar-se i adoptar una disposició d’obertura i lliurament i confiança, abraçant allò que rebutjavem i deixant-nos fondre humilment en el tot, en un estat de recepció i d’oferiment. Es tracta de travessar la nit fosca de l’ànima per tal de viure l'experiència mística en la que experimentem que el tot és dins nostre i que som part íntima de tot i des d’on ens fem més conscients i podem arribar a estats de pau i gratitud.

ETAPA 3. (Deixar-se inspirar). De NOU a OBJ. regar i esperar que neixi

Etapa de renaixement des de la consciència de ser u amb tots i amb tot. Escolta i descoberta dels propis dons , vocació, funció en la societat al servei del bé comú com a persones i com a poble. Intervé la necessitat de definir els valors, principis i necessitats o exigències de la necessitat pràctica que et permetin organitzar-te de cara a la teva missió particular.

ETAPA 4. (Deixar-se obrar). D’OBJ a FEN. cuidar fins que faci fruit

Dur a terme la teva pròpia vocació i missió. Deixar-se obrar per l’esperit universal. La realització personal i col·lectiva que regala la plenitud, el convit permanent. Intervé la capacitat de decidir per tal de portar a terme una funció determinada mitjançant accions i habilitats, i amb responsabilitat i compromís i la perseverança.

12. Guia d’aprenentatge

El Globàlium és un model per a tothom i per a totes les edats: s’adapta al nivell que cadascú necessita segons el seu moment vital. Una primera ullada n’ofereix la idea general; però el seu valor real apareix quan l’interioritzem i el deixem transformar la nostra mirada sobre la realitat. Com tot, demana voluntat, estudi i pràctica. Amb el temps esdevenim globalistes — una mirada que complementa el perfil especialista i n’amplia el camp. El Globàlium, quan s’assimila, és una actualització del nostre model mental: ens canvia la manera com pensem i com actuem.

Nivells d’aprenentatge

• Nivell 1. Coneixement de les 8 categories principals del model general bàsic.
  Repte: reconèixer les 4 dualitats, identificar-ne ajudes i limitacions, i aprendre a equilibrar-les. Un desafiament per a tota la vida — mai acabem de dominar-lo del tot.

• Nivell 2. Coneixement de les 26 categories del model menor.
  Repte: descobrir les categories de les interseccions — d’on emergeixen les principals disciplines del saber —, definir-les per relacions de complementarietat, i explorar l’aplicació de les 3 voltes màximes.

• Nivell 3. Coneixement de les 80 categories del model major.
  Repte: navegar per les categories plasmàtiques i mundanes, refinar l’art de la dialèctica globalista, i descobrir el joc creatiu del seny i la rauxa entre el plasma i el món.

• Nivell 4. Coneixement de creació d’aplicacions globalístiques.
  Repte: aprendre a aplicar el model en qualsevol àmbit, generant cosmovisions i metodologies globals pròpies.

Les 4 habilitats del globalista

Quines són les habilitats d’un bon globalista? Dels 4 principis del model en podem inferir les 4 coses essencials que cal aprendre:

1. Aprendre a situar en el model (Identificar i entendre)
   → del principi d’Identitat.
   
   Trobar els llocs en el mapa. Cada punt és diferent.
   

2. Aprendre a relacionar categories (dialogar i comprendre)
   → del principi d’Alteritat.
   
   Descobrir les relacions i aprendre a trobar l’equilibri. Com unes parts afecten, condicionen i complementen les altres.
   

3. Aprendre a generar cosmovisions (aprofundir i expandir)
   → del principi d’Holicitat.
   
   Aprofundir en un concepte i expandir-lo de forma holística, veient el seu grau de representació en cada part del model.
   

4. Aprendre a crear metodologia (decidir i procedir)
   → del principi d’Universalitat.
   
   Identificar i descriure dinàmiques dins del model que ens ajudin a traçar camins i assolir els nostres propòsits.

Com interioritzo el model?

Et recomanem una bola de poliestirè de 12 cm de diàmetre on puguis pintar les abreviatures de les categories del model menor. Acostuma’t a mirar-lo des del Fenomen, amb la Teoria orientada al pol Nord — així el memoritzaràs amb més facilitat. Quan ja domines les 26 categories, escriu-hi en lletra més petita les plasmàtiques a sota i les mundanes a sobre de cadascuna.

Una manera fàcil de recordar-ho amb el cos: la Teoria a dalt (cap), la Pràctica a baix (cos); el Fenomen davant — captat pels sentits — i el Noümen al darrere, la part que no veiem. El Subjecte queda a un costat, lligat a l’hemisferi creatiu, i l’Objecte a l’altre, lligat al racional.

Gimnàstica mental

Us proposem alguns exercicis — individuals o col·lectius — per fer una mica de “gimnàstica mental” amb el Globàlium.

Exercici 1. Agafa el model físic i intenta enumerar les categories mentalment, sense mirar-lo. Consulta’l quan et perdis. Repeteix fins a poder-lo visualitzar amb els ulls tancats.

Exercici 2. De cadascuna de les 8 categories principals, pensa en què ens ajuda i en què ens limita. Adona’t de la importància de cada part — i de la necessitat d’equilibrar-les.

Exercici 3. Prova de definir qualsevol categoria del model en funció de les seves veïnes. Després identifica la complementarietat amb les categories situades a distància 2 o 4.

Exercici 4. Agafa paraules a l’atzar i mira de situar-les en el Globàlium. Adona’t que depèn de com les defineixis — i que hi ha idees multidimensionals que impliquen vàries categories alhora.

Exercici 5. Tria un tema i desenvolupa’n el globàlium propi — la cosmovisió temàtica — distribuint-ne els aspectes per les categories del model.

Exercici 6. Planteja un conflicte i representa-hi els diferents punts de vista sobre el model. Comprèn des d’on s’ho mira cadascú, identifica els punts cecs que ningú veu, i busca un camí d’entesa que totes les parts puguin acceptar.

Exercici 7. Pensa en quines parts del model et sents més representat i en quines menys. Pregunta’t quins territoris mentals encara has d’explorar per acostar-te a la plenitud.

Exercici 8. Planteja-li una pregunta al Globàlium i descobreix les respostes que t’ofereix.

Pròximament: fitxes d’exercicis i materials didàctics en format de cartes.

13. Referències i enllaços

Lluís Maria Xirinacs

• Tesi Doctoral Un model global de la realitat: tesisenred.net/handle/10803/300309

• Model Menor: lluismariaxirinacs.cat — model menor

Fundació Randa-Xirinacs

• Web: xirinacs.cat

• Canal Youtube: @Fundacio.Randa-L.M.Xirinacs

• Grup d’investigació: xirinacs.wordpress.com

Fundació Vidabona

• Tallers de Globàlium a Mas el Negre: elnegre.cat/activitats

• Web del Mas El Negre: elnegre.cat

Opengea

• Web d’Opengea SCCL: opengea.org

• Grup de Telegram Globàlium: @globaliumcat

• Globàlium petit manual: data.opengea.org/recursos/globalium-petit-manual

Altres

• Figura i fons documental de Lluís M. Xirinacs: lluismariaxirinacs.cat

14. Postfaci — del Globàlium al Meta-Globàlium (2026)

Aquest manual presenta el Globàlium tal com el va concebre Lluís Maria Xirinacs i com s’ha desenvolupat als tallers de Mas el Negre. Des de finals de 2024, el model ha entrat en una nova fase: el Meta-Globàlium —la seva revisió i expansió computacional— es proposa com a substrat estructural d’una intel·ligència artificial neuro-simbòlica, transparent i sàvia.

El projecte Arkadium n’és la implementació de referència. Per saber-ne més, consulteu el manifest a arkadium.ai/manifest/ i el paper acadèmic a arkadium.ai/papers/arkadium/.